Continua la Primavera a Tel Aviv
Tel Aviv 12/05/2013.Comencem amb una bona notícia per a tots els addictes als ordinadors i altres eines informàtiques: Tel Aviv és la primera ciutat al món que porta per tot arreu una xarxa WIFI gratuïta i amb l'alta velocitat de 100 Mb.
Més subjectiu és el segon esdeveniment que m'agrada explicar: el 25 d’abril, es va projectar a la magnífica cinemateca de Tel Aviv, - de línies modernes i austeres, amb marbre clar i canonades a la vista a l'estil del parisenc museu Beaubourg-, un documental de l'etnòleg francès Maurice Dorès sobre Jacques Faitlovich (1880-1955): es tracta d'aquell jueu polonès, enamorat tant de França com d'Àfrica, que va tornar a descobrir als Jueus d'Etiòpia i que va aconseguir ensenyar-los la cultura occidental com a camí del seu retorn en el si del judaisme rabínic, del qual es pensa que van romandre separats potser des de la caiguda del Primer Temple.
Sobretot, van poder, gràcies a ell, emprendre la volta a la terra promesa, que anomenaven Jerusalem. Faitlovich va haver de lluitar molt per aixecar escoles, formar mestres, aconseguir diners per dur a terme aquesta empresa, travar vincles entre els jueus del món i aquesta tribu perduda, però per damunt de tot va saber estimar-la, entendre-la, i animar-la a concretar el seu somni sionista.
Va passar la fi de la seva intensa vida a Tel Aviv, amb la seva esposa, on va morir el 1955, mentre arribava el primer grup dels «Beta-Israel», pioners dels més de 100 000 ciutadans israelians negres d'avui dia. L'última part de la pel·lícula consta de diverses entrevistes que no dissimulen les dificultats que acompanyen el repte d'integrar-los ràpidament en una societat alhora tradicional i moderníssima, i ja molt heterogènia culturalment, però que valoren amb orgull els èxits aconseguits en tots els camps .
En el debat que va seguir, molts joves van expressar la seva satisfacció per veure així explicada la seva pròpia història, valorada la seva cultura d'origen i arrelada en el conjunt nacional israelià la seva peculiar identitat. I ara em podríeu preguntar perquè vaig triar comentar-vos aquest tema? Doncs perquè el meu fill apareix en el documental per ser historiador de les aventures de Faitlovich i dels jueus d'Etiòpia fins a Israel!
La festa de Lag-ba-Omer va ser aquest any el 27 d’abril.
L'any 132, per aquestes dates, Shimon Bar-Kojba es va revoltar contra el potentíssim imperi de Roma que ja havia enderrocat Jerusalem i desterrat a gran part de la població hebrea. La revolta va acabar tràgicament, però representa fins ara un brot d'heroisme, i els nens imiten els combatents que assenyalaven l'arribada de l'exèrcit romà calant focs en els turons, on els nens solen amuntegar llenya amb antelació, per tirar-la aquesta nit a les fogueres, i canten i mengen, mentre els bombers vigilen donant voltes preventivament. L’ampla plaça on visc es va omplir, durant les 4 nits d'assajos, de fum i d'olor de brases, cosa que em va recordar l’uruguaiana Montevideo!. Dissortadament, aquest any, bufen uns aires forts i ressecs, que van causar per tot el país més de 500 incendis a les deu primeres hores, amb 30 ferits, i que els bombers van trigar tres dies a sufocar.
Uns dies desprès, altres amenaces planaren damunt del nord d'Israel: la guerra civil siriana frega la frontera, cauen uns obusos al Golan, i comença un gran exercici militar, amb soldats i amb civils reservistes cridats per un període «de milium» que pot durar fins a un mes: també a Tel Aviv, veiem a aquests homes, entre 23 i 45 anys, que marxen amb la motxilla a l'espatlla, deixant a les seves famílies, els seus oficis, els seus hàbits quotidians. Aquest és el preu que hem de pagar per la nostra independència.
Simbòlicament, l'endemà, cada israelià aferrat a la seva nació va recordar el modern «profeta» Theodor Hertzl, de la imaginació i voluntat del qual en va sortir el projecte d'un Estat dels Jueus, una solució política a la remota judeofòbia que ell acabava de veure de nou al París liberal de finals del segle XIX amb el famós «Cas Dreyfus»: en efecte, 111 anys enrere, el 31 d’abril de 1902, Hertzl va acabar la seva novel·la sobre Sió, «Altneuland», la Terra antiga i nova.
Confesso que sé poquet de futbol, i per tant ignoro perquè el 1r de maig, a la ràdio Galei-Tzahal, un altre vegada un veí de Tel Aviv torna a explicar que des de 2003 ell es fa anomenar oficialment Yossi Barça, que és «culé» des de la seva infància, i que el seu fill, amb només 3 anyets, ja té la col·lecció de totes les camises del club!
El 2 de maig, la ciutat es difumina en una estranya boira, tan espessa que es diria que algú va posar un gegantí tros de cotó sobre ella!. L'aeroport Sde-Dov per les línies internes, ubicat en un cap del passeig marítim, es tanca. A la platja, els turistes miren amb sorpresa aquest vapor opac que va ocultant el sol i esborrant el mar.
El dia 3, sonen pels carrers unes melodies russes, yiddish, o clàssiques: és el dia d'homenatge popular als músics «russos», aquells virtuosos que van arribar aquí dues o tres dècades enrere, que van haver de renunciar del seu art perquè no cabien a les orquestres filharmòniques ja completes, i que toquen el violí, el violoncel, la flauta o l'acordió per alegrar les seves mans i els cors dels transeünts.
El 8 de maig, es commemora a Europa la victòria dels exèrcits dels Aliats, sobre els de Hitler, l’any 1945.Tothom té molt vista la fotografia d'aquell soldat de l'Armada Roja a Berlín, el dia de l'alliberament de la ciutat, en hissar la bandera de l'URSS sobre del Reichstag. Doncs bé: aquell soldat era jueu, i actualment és viu, ja molt gran, i té la seva residència a Tel Aviv!... però sempre es va negar a concedir entrevistes.
Es calcula que un milió i mig de jueus van lluitar com a soldats dels diversos exèrcits aliats, i fins i tot van crear la famosa Brigada jueva, que tants estralls van fer a les tropes nazis. Per tant, en aquest aniversari de la fi d'una guerra tan atroç, nombrosos veterans immigrats a Israel surten a desfilar pels carrers de Haifa, Tel-Aviv i Jerusalem, lluint totes les seves impressionants condecoracions, guanyades en les grans batalles que van permetre, juntament amb les dels americans i canadencs, la derrota del nazisme.
Acabem amb unes notes més lleus.
La banda anglesa de música electrònica Depeche Mode va fer un happening molt concorregut que va emplenar el Parc Hayarkon.
A l'edifici nou del Museu de Tel Aviv, que mereix més línies en un futur article, es poden veure els vídeos de les obsessions de l'artista escocès Douglas Gordon, que recentment va exposar a Barcelona, concretament a la Fundació Joan Miró. I la cantant americana Beyoncé lluirà vestits del jove estilista telaviviense Alon Livne, la «boutique» s'ubica al número195 de la coneguda avinguda Dizingoff. Després de les fortes calors, avui fa fresca i plourà a Sukoth.
Raxel Israel 12/5/13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada