HANUKKAH
El Hanukkah (ó Janucá) és la festa de la llum que dura vuit dies i que
comença la vigília del 25 del mes jueu de Kislev, on es celebra el triomf de la
llum sobre les tenebres, el triomf de la puresa enfront de l’adulteració, de
l’espiritualitat sobre el materialisme.
Fa més de vint-i-un segles, la terra d’Israel va ser governada pels
Seljúcides (greco-sirians), que pretenien helenitzar per la força Terra Santa.
Contra tot pronòstic, un petit grup de fidels jueus va derrotar a uns dels
exèrcits més poderosos de la terra, va expulsar als grecs de la terra, va
recuperar el Sant Temple de Jerusalem i el va tornar a posar al servei de Déu.
Quan van tractar d’encendre la Menorah del Temple (el canelobre de set
braços), només van trobar una única llàntia amb oli d’oliva que no havia estat
requisada pels grecs. Miraculosament, la quantitat prevista només per un dia,
va cremar durant vuit dies, fins que un nou oli es va poder preparar en
condicions de puresa ritual.
Per a commemorar i difondre
aquests miracles, els savis van instituir la festa de Hanukkah. El punt
culminant d’aquesta festa és la nit de la il·luminació de la menorah: a la
primera nit crema una flama, a la segona dues i així successivament fins a la
vuitena nit de Hanukkah, quan cremen les vuit llums.
Durant la Hanukkah hi ha el
costum de menjar aliments fregits en oli, com ara els latkes i els sufganiot,
també el jugar amb el dreidel (que és com una balfufa en la qual hi ha
inscrites les lletres hebrees, i el Hanukkah Gelt, en el qual es regalen diners
als nens.
Simbologia: la il·luminació de la
menorah es va instituir per divulgar a tot el món que Déu fa miracles per tots
aquells que defenen la veritat i la justícia.
Quan: Els macabeus
no van fer fora els invasors amb l’espasa però també amb la fe. S’encenen les
menorah poc després de la posta del sol, amb dues excepcions, el divendres a la
nit, s’encenen abans de la posta del sol. A la nit de dissabte, s’il·lumina a
la nit.
On: A qualsevol
lloc on s’estigui visquent . La menorah es situa al damunt d’una taula, o prop
de la porta d’entrada o bé hi ha qui té costum de posar-la a una finestra que
doni al carrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada