"Jaime Vándor "In memoriam"
Jaime Vándor (Helmut Jacques Vándor), fill de mare austríaca i pare hongarès, va néixer a Viena el mes de febrer de 1933, just quan feia un més que Hitler havia assolit el poder a Alemanya. Al cap de cinc anys, i degut a l’annexió d’Àustria al III Reich, la seva família va emigrar a Budapest a la recerca d’un refugi que només fou temporal ja que, en aquesta ciutat, juntament amb la seva mare i el seu germà (el pare havia marxat a Barcelona a cercar un lloc on viure) a partir del març de 1944 fins el gener de 1945 va viure en la seva pròpia persona la crua realitat de la II Guerra Mundial i les persecucions a que foren sotmesos per la seva condició de jueus.
Jaime Vándor però, dins de la tragèdia, fou un dels “afortunats” que es varen poder refugiar en una de les anomenades “Cases Espanyoles”.
Aquestes , eren vuit llars-refugi, situades a la zona de l’ambaixada espanyola, les quals van ser promogudes pel diplomàtic espanyol Àngel Sanz Briz i per l’italià Giorgio Perlasca. No cal dir que la seva intervenció fou decisiva per a salvar la vida a més de 5.000 persones.
Malgrat aquesta situació especial, la família Vándor van viure en mig d’unes circumstàncies molt dures: amuntegament, fred, gana, malalties, i també foren testimonis de la part més dura del nazisme; violacions, assassinats....i la por permanent a ser deportats.