Massada Sabadell nº38 Juliol

Baixar la revista

Lo que los medios  ( aquí ) no explican

Com bé coneixen els nostres lectors, Massada-Sabadell és una revista que pretén parlar en positiu d’una cultura que admirem, la jueva,  i d’un país que estimem, Israel.

Però els darrers esdeveniments i la situació tan difícil  que està patint aquella zona del món, ens obliga a tractar el tema  i a parlar d’un seguit de qüestions que, ni nosaltres ni cap ciutadà o ciutadana d’Israel voldria fer.

Un cop més Israel es veu en l’obligació de defensar-se dels atacs criminals d’una potent organització terrorista, la qual no ha dubtat en proveir-se de material bèlic i infrastructures per fer mal als ciutadans jueus.

Israel és un país que vol ser-ho i en aquest sentit s’ha organitzat,  diríem que
abans del seu naixement com estat, per a crear una societat on la seva gent  pugui viure les seves vides en benestar i llibertat.

A l’altra banda ens trobem amb un grup de fanàtics que són els que ostenten el poder polític i militar a Gaza i que el seu únic objectiu és la destrucció de l’Estat d’Israel , sigui quin sigui el dany que puguin causar al poble jueu i al seu propi. A ells, lluny d’importar-los-hi el nombre de persones que poden morir, cerquen una immoral rendibilitat en totes i cadascunes de les persones que han estat víctimes del conflicte: els seus com a màrtirs i els israelians com a trofetjos. I això sense oblidar que, a nivell mediàtic, a major quantitat de morts, més atenció dels mitjans internacionals i  en conseqüència una major demonització del sionisme.

És per aquest motiu que no els importa utilitzar a civils com escuts humans, com tampoc tenen remordiments pel fet d’amagar el seu arsenal armamentístic en zones amb un marcat us social (hospitals, escoles....). I és també per aquest motiu que, en lloc d’evacuar als seus ciutadans quan l’Exercit Hebreu avisa d’un imminent atac (amb el conseqüent risc que tal fet comporta pels seus propis soldats), concentra el màxim nombre de persones per a garantir la major quantitat de víctimes i obtenir d’aquesta forma el més gran ressò mediatic.

Creiem en la pau i volem la pau, però aquella real on tothom pugui viure en llibertat i desenvolupar la seva vida quotidiana amb totes les garanties. I per aconseguir-ho no n’hi ha prou que una de les parts ho vulgui. Cal que tothom hi estigui d’acord. I mentre això no succeeixi, Israel té tot el dret a garantir la pau i la seguretat dels seus ciutadans i a defensar-se de tots i cadascun dels atacs dels qual en pot ser víctima.

I és clar que haurem de demanar responsabilitats pels centenars de morts que portem acumulats. Però que ningú s’equivoqui:  haurem de fer-ho a qui ha propiciat aquesta situació i a qui ha posat a persones innocents al mig de la diana per a tenir màrtirs que mostrar al món.  I evidentment no ha estat Israel.