Jaime Vándor però, dins de la tragèdia, fou un dels “afortunats” que es varen poder refugiar en una de les anomenades “Cases Espanyoles”.
Aquestes , eren vuit llars-refugi, situades a la zona de l’ambaixada espanyola, les quals van ser promogudes pel diplomàtic espanyol Àngel Sanz Briz i per l’italià Giorgio Perlasca. No cal dir que la seva intervenció fou decisiva per a salvar la vida a més de 5.000 persones.
Malgrat aquesta situació especial, la família Vándor van viure en mig d’unes circumstàncies molt dures: amuntegament, fred, gana, malalties, i també foren testimonis de la part més dura del nazisme; violacions, assassinats....i la por permanent a ser deportats.